Cúber

El final de la tardor convida fer una excursió, respirant aire pur pels voltants de Cúber. Són les deu del matí i Llorenç Bota i un servidor volem fer una volta a L´ embassament de Cúber.
Hem deixat el cotxe davant la barrera. Prenem tot duna a la dreta, i ens adonem que l´ envassament ha baixat molt el nivell de l´ aigua. Caminen per la drecera vorera el gorg, a la dreta un forn de calç ens desperta l´ atenció. Com també que a la mateixa banda a l´ estiu hi havia bastant aigua i ara no ni ha ni una gota.
Gaudim del mati ennigulat, amb un oratge fresquet que ens dona salut, serà per la meva mentalització dels metres d´ alçada del nivell de la mar 739,86 m. Ovelles i els anyells de diferents races no s´ alteren gaire de la mostra presència, és un plaer veure aquests animalets, que viuen del que les dona la natura. Alcem la vista i contemplem l´ immensa muntanya i al mateix instant els colors grisets de diferents tonalitats dels penyals.
Seguim, ja hem arribat al Refugi de Cúber, no obstant això, un poc abans hem deixat a la dreta la barrera que entra a l´ Ofre, continuem per la drecera per completar la volta, si bé, tenim temps i ens permet allargar el recorregut. Per tant, botem una barrera de tronc de fusta, i pugem pel bosc de pins, que tenim a la dreta. És un instant fantàstic, poder caminar costa per amunt, entre pins, carritxeres i roques, la terra és humida i fa molt bon pujar, a pràcticament no hi ha risc. Desprès de mig hora, baixem de nou, al camí de l´ embassament.
Botem per un altra escala, seguint per l´ indret traçat, arribem a la presa i ben aviat al lloc de sortida. Així mateix, el nostre itinerari s´ ha allargat bastant, confiàvem una durada d´ un horeta, i entre una cosa i l´ altra ens hem torbat quasi dues.
Un temps esplèndid una excursió interessant i un company de viatge; Llorenç Bota, amb bons arguments, coneixedor de la natura. Fins un altra.