Tot va una seda, pugem, no molt aviat, però tampoc ens adormim, ens trobem uns coneguts de Fornalutx, entre ells en Toni Aguiló, ells baixen i nosaltres seguim el camí de pujada. En Miquel Deu ens descobreix  el que jo no coneixia: la llavor del ginebró, perquè neixi més de presa ha de romandre entre àcids. Mai un es colgué, sense saber qualque cosa nova. Seguim veient arbrets i mates naturals com és el Romaní, una mate que pot ser centenari al  jutjar per la seva vella soca. Pugem i ens trobem un xaragall a la dreta, no es prudent anar-hi. I unes passes més a munt un Pou de Neu just baix d'un tallat de pedra, te un raonament bastant Lògic que es fes allà, s'omplia de neu tot sol de manera natural. Més a munt un altra Pou de Neu, igual que l'anterior i ambdós amb porxo.

 

Hem arribat a la nostra destinació a alt de Sa Coma. Podem veure a davant la bolla del Puig Major, més a l'esquerra el Penyal de Migdia i cap allà anirem, desprès de  fer una aturadeta i descansar una mico neta i tot seguit donarem una alegria a la nostra vista; admirant la bellesa de la serra de Son Torrella i el enbassament de Cuber i més paratges fantàstics,(veure foto dels companys).

 

 Decidim tornar i anem amb cura per baixar, ès prou perillós, unes petites patinades ens fan alertar de que no podem badar. En Miquel Deu ens fa una dita graciosa d'antigament "De sa camamil·la del Puig Major, ens donen tres menats per un velló". Acabada l'aventura feliçment, acompanyat de bona gent. La durada ha estat de dues hores i quart.