Les nostres muntanyes

Del Cementiri a Sa Coma, i fins a la Serra

Jeroni Roca

En Jeroni Roca em mostra l’excursió( a la foto indica el camí de tornada). Ell i un servidor el Dijous Sant, pugem pel Cementiri de Sóller, cap a les Tres Creus. Aviat girem a l’esquerra, camí de sa Coma Carnissera i cap al Pas Llis. Seguim les piques de pedra, que contínuament ens indiquen el camí. He de reconèixer públicament la bona tasca d’aquesta gent, que posen les pedretes per indicar el camí a seguir. Ens delecten els cants dels Rossinyols, que no aturen d’emetre el seu so, ens dona tranquil·litat. Segons em diu Jeroni; és època d´ aparellament i es comuniquen entre si a la perfecció.

Avui el fèiem un dia especial; al recordar els nostres pares. Guillem Parró el seu pare i Joan Batach el meu. Tenien una bona amistat, fa a prop de 60 anys, feien treballs de la pagesia junts i els records ens vénen a la memòria a tots dos. Aquest instant és molt important per nosaltres, al recordar els seus costums dels treballs a l´ agricultura.
A l´esquerra, ben a prop de Sa Coma Carnissera, passem pel bosc. Les alzines que estan en els rost van més magres, que les que estan ubicades als plans, aquestes són més sanes i fortes, serà perquè les altres no tenen la suficient humitat. Vistes precioses de Sóller, el Port i a la dreta Biniaraix i Fornalutx.

Seguim i trobem dos porxos un tan esbucats, en Jeroni em comenta que antigament les cobertes eren de sostra de càrritx i allà hi vivia gent. Els seus aliments eren els que donava de si la muntanya. Un rost de terra és el nostre referent per arribar a la Mina. Sí que l’hem trobada, té una fondària que no puc calcular, però més de 50 metres segur. Ens aturem per refrescar-nos amb aigua de la font, és molt bona. Jeroni em dóna uns dàtils d’Egipte, molt saborosos, van perfecte per recobrar forces i anivellar el sucre. Seguim costa a munt, i ja, del Pas Llis a les antenes. Pel camí trobem també la font del Polls, vora les cases.

Ara ja baixem cap a Sóller pel l´altra camí, seguint les fites fins arribar a la roca escorpita i pintada pel nostre bon amic en Toni del Nàutilus. Excursió fantàstica d´ unes sis hores.

Publicat al setmanari Sóller dia 3 de Maig del 2014.

Joan Antoni Castanyer Sanchez

"Siempre había sido mi ilusión poder hablar del Valle de Sóller, mi ciudad, que es admirada y querida por todos los que somos nativos y los que no." 

Joan Antoni Castanyer Sanchez
 
© 2003 - 2024 Soller1.com - webnico.netColaboradoresAnúnciate en Sóller1 World Weather Online