Cinc Ponts

Un dia de molta calor, acabant l´ estiu. En Joan Brugos i un servidor ens disposem a fer una excursió, de la sèrie de les Nostres Muntanyes, encara n´ hi ha qualcuna però s’ extingiran.
Al no haver-hi pas pel Rocamar, no ens queda altre que anar per la carretera del Port a Sóller, fins a l´ encreuament del tramvia. Allà, girem a la dreta pel camí de Ses Egües, i tot duna girem a l´ esquerra, camí de Binidorm. Ja a Son Puça, girarem a la dreta per anar a Son Salàs. Ara comença el Calvari, un cop som a la muntanya. Pujada empinada, en Juan xerra de les seves coses, ell va sobrat, jo no obro la boca, perquè els alens son espessos, fa un Sòl que xapa roques, però jo segueixo. És un encant els paisatges que de tan en tan veiem. A la fi arribem el cap d´ amunt, si, és Ca n Bleda.

Creuem la carretera de Deià, pugem i a la dreta a alt deixem Ca n Mico i Ca n Prom. Tot d´ una el patit Oratori mig esbucat, -suposo que qualque dia el rehabilitaran, pareix que ja és segur. Seguim a l´ esquerra, tot seguit, ja veiem s´ Heretat i continuem a la dreta cap a Cas Xorc, per la carretera fins a les cases, un poc abans agafem a la dreta pel camí de Castelló.

Arribem a l´ encreuament, allà hi ha la finca s´ Esperó, a la roca de la dreta, hi ha una rajoleta, que així ho indica, tot dret cap al Pujol den Banya i a l´ esquerra cap als Cinc Pots, aquest és el nostre objectiu, tot és cap a vallada, camí en cimentat no és del que a mi m´ agradi més, però ja no tinc l´ angunia de la fatiga. I arriba el millor, per això havia vingut i ho he aconseguit; veure passar el tren pels Cinc Ponts, des de a baix, la foto dóna fe del que dic, quina goig el meu!. Poc més a contar, baixem aviadet i ja arribem a la carretera del Desviament i cap al Port de Sóller. Tres hores i busques la durada. Això si, hem tingut una calorada. Però content d´ haver gaudit amb en Juan d´ aquesta excursió.