Seguim, i ben prest Felipe ens fa entrar en dubtes si seguir el que ens indica ell o el que ens diu en Paco, tant insisteix en Felipe, que li feim cas, i seguim per la ruta que ens indica. Mare de Déu quina penúria! Hem d’anar bosc a través per una drecera que no existeix, amb perill de llenegar. Tan de bo que ben prest tornem al camí anterior, això es reparat amb un patit arrambatge que ell assumeix esportivament.
Un cop al camí adients, sortim del bosc i veiem a davant l´Ofre, Sa Rateta, Tosals, Massanella, no ens aturem gaire. La nostra destinació és Alaró i tot i no anar molt de presa, tampoc no volem perdre temps. Desprès de superar el Pas de l’escaleta, prosseguim costa a baix, fins a arribar al pis de formigó, i ja al camí de s´Estret, es d´hora i som a Alaró. Allà hi trobam a Jordi que ens espera a la plaça. Amb tres hores hem fet el recorregut i em gaudit molt per la magnifica excursió diria jo que completa. Els demés companys: Bernat, Miquel Angel, Toni, Xim, Jaume, varen caminar per les proximitats d´Alaró.